UN MÓN DE COLORS

Camins que ara s'esvaeixen,

camins que hem de fer sols.

Camins vora les estrelles,

camins que ara no hi són.

 

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món,

Per les parets de l’amor, sobre la pell.

Erem dos ocells de foc,

sembrant tempestes,

Ara som dos fills del sol,

en aquest desert.

 

Mai no és massa tard

per tornar a començar,

per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, somnis i promeses,

camins, que ja són nous.